Música i emocions
(en construcció)
Hi ha músiques (petits fragments, frases, espurnes,...) que em posen la pell
de gallina, que m'emocionen molt, i que fins i tot em fan plorar. No crec que
aquestes mateixes músiques provoquin sensacions semblants a tothom, ni a
la gent que li agrada molt la música.
El factor comú d'alguns d'aquests fragments és, molt probablement, el
sentiment de fragilitat, de sons que arriben a la part més aguda del seu
registre, i que es barregen, s'entrellacen, originant noves harmonies o
discordàncies provocant una sensació hipnòtica de suspensió.
Però també hi ha molts altres motius i factors.
El meu psicòleg em va preguntar si havia esbrinat el per què d'aquesta
xispa emocional i que segurament seria força aclaridor intentar saber
alguna cosa més sobre el mecanisme que em produeix aquestes emocions.
D'entrada, faig una llista d'alguna d'aquestes músiques:
______________________
01. Un fragment del Magnificat - BWV243 - ("Suscepit Israel") de JS Bach.
Les sopranos Julia Doyle i Hana Blažíková, amb el contratenor Maarten
Engeltjes (Netherland Bach Society - dir.: Jos van Veldhoven - Grote Kerk,Naarden - 12 September 2014)
Crec que el "Magnificat" de Bach l'havíem cantat a Montserrat alguna
vegada, i, en aquells anys o més endavant, m'adono de que hi ha un
fragment -a vegades, molt petit- que em commou més que la resta de la
grandiositat de l'obra. I cada vegada que l'escolto m'esborrona més.
vegada, i, en aquells anys o més endavant, m'adono de que hi ha un
fragment -a vegades, molt petit- que em commou més que la resta de la
grandiositat de l'obra. I cada vegada que l'escolto m'esborrona més.
És el mateix que em passa amb el fragment "Et misericordia", de les
Vespres de Claudio Monteverdi: un petit fragment enmig d'una obra
immensa. Uns instants on les melodies creixen des de la gravetat dels sons
dels homes per enllaçar-se amb els registres més aguts amb una gran
perfecció harmònica.
No totes les versions aconsegueixen trobar aquesta perfecció.
______________________
02. Un fragment del Magnificat ("Et misericordia") de Cl Monteverdi; en
dues versions, totes dues enregistrades en el mateix espai: l
dues versions, totes dues enregistrades en el mateix espai: l
Aquí hi ha la versió dirigida per Sir John Eliot Gardiner, de l'any 2014 .
i aquí la versió dirigida per Raphael Pichon amb l'Ensemble Pygmanlion,
enregistrada el febrer de 2019.
enregistrada el febrer de 2019.
______________________________
Enregistrades el 21 de febrer de 2023 a l'abadia de Royaumont (menjador dels monjos).
Aquestes lletanies les cantàvem després de la Salve de les Vespres, darrera
el cor. Era una música molt diferent a tot el que acostumàvem a cantar;
molt moderna, amb contrastos molt forts entre l'exigència ("Jesús,
escoltan's !!") i la dolçor d'altres fragments. Una música esfereidora de dalt
a baix, difícil d'afinar, i amb uns acords terribles a l'orgue. La pell de gallina
estava garantida des del primer segon fins al final.
En Sergi Casademunt, company a l'escolania, recorda que, quan el pare
Gregori Estrada, l'organista, s'asseia als teclats -i com aquell que no vol la
cosa- donava un cop al mirall per per tal de no veure la direcció del pare
Ireneu Segarra. Era una manera de dir-li que, en aquesta obra, manava
l'orgue (i potser tenia raó).
el cor. Era una música molt diferent a tot el que acostumàvem a cantar;
molt moderna, amb contrastos molt forts entre l'exigència ("Jesús,
escoltan's !!") i la dolçor d'altres fragments. Una música esfereidora de dalt
a baix, difícil d'afinar, i amb uns acords terribles a l'orgue. La pell de gallina
estava garantida des del primer segon fins al final.
En Sergi Casademunt, company a l'escolania, recorda que, quan el pare
Gregori Estrada, l'organista, s'asseia als teclats -i com aquell que no vol la
cosa- donava un cop al mirall per per tal de no veure la direcció del pare
Ireneu Segarra. Era una manera de dir-li que, en aquesta obra, manava
l'orgue (i potser tenia raó).
_____________________________
04. Un fragment del segon moviment (Marxa fúnebfre) de la tercera
sinfonia de L van Beethoven, dirigida per Rudolf Lutz i enregistrada en
directe a la Tonhalle de St. Gallen (Suïssa) el 17 d'agost de 2022.
La Mariona i jo hi érem a les primeres files.
sinfonia de L van Beethoven, dirigida per Rudolf Lutz i enregistrada en
directe a la Tonhalle de St. Gallen (Suïssa) el 17 d'agost de 2022.
La Mariona i jo hi érem a les primeres files.
Aquí he afegit una molt bona síntesi de la Simfonia no3 (Eroica), feta per
Sir John Eliot Gardiner en uns programes que va fer per a la BBC (2020)
explicant el món simfònic de Beethoven.
Sir John Eliot Gardiner en uns programes que va fer per a la BBC (2020)
explicant el món simfònic de Beethoven.
Estàvem asseguts a les primeres files de la Tonhalle, a St. Gallen (Suïssa).
Acabàvem d'arribar de Zurich amb tren, on havíem passat la nit després de
volar-hi des de Barcelona. (2022.08.17)
La Bachstiftung ens havia convidat a unes jornades (l'Appenzeller
Bachtage 2022) plenes d'activitats i molta música, i, en el concert
inaugural, interpretaven la Missa de les Timbales, de FJ Haydn, a la primera
part, i la simfonia no3 "Eroica", de L v Beethoven, a la segona part, dirigits
per Rudolf Lutz.
Ja en la segona part, i després del llarguíssim primer moviment de l'Eroica,
comença la marxa fúnebre del segon moviment, fosca i lenta. De sopte,
s'obre una mena de clariana musical, una música que abandona el
sentiment de dolor i compungiment, una música esperançadora,...
I en aquest moment, començo a plorar d'una manera que no puc controlar.
És gairebé un sanglot, i no és de tristesa. És com si algun mur de contenció
interior no hagués pogut resistir més...
Acabàvem d'arribar de Zurich amb tren, on havíem passat la nit després de
volar-hi des de Barcelona. (2022.08.17)
La Bachstiftung ens havia convidat a unes jornades (l'Appenzeller
Bachtage 2022) plenes d'activitats i molta música, i, en el concert
inaugural, interpretaven la Missa de les Timbales, de FJ Haydn, a la primera
part, i la simfonia no3 "Eroica", de L v Beethoven, a la segona part, dirigits
per Rudolf Lutz.
Ja en la segona part, i després del llarguíssim primer moviment de l'Eroica,
comença la marxa fúnebre del segon moviment, fosca i lenta. De sopte,
s'obre una mena de clariana musical, una música que abandona el
sentiment de dolor i compungiment, una música esperançadora,...
I en aquest moment, començo a plorar d'una manera que no puc controlar.
És gairebé un sanglot, i no és de tristesa. És com si algun mur de contenció
interior no hagués pogut resistir més...
És probable que això ja m'hagués passat en altres audicions d'aquesta
simfonia, però no puc recordar on podia haver estat.
Fa pocs dies vaig saber que aquell concert s'havia enregistrat en directe i
que el CD corresponent (la imatge superior) s'havia publicat el 2023.
Per a nosaltres dos ha estat un gran privilegi i una agradable sorpresa. El
nostre agraïment a Xoan Castiñeira, gestor de la Bachstiftung en aquells
moments.
simfonia, però no puc recordar on podia haver estat.
Fa pocs dies vaig saber que aquell concert s'havia enregistrat en directe i
que el CD corresponent (la imatge superior) s'havia publicat el 2023.
Per a nosaltres dos ha estat un gran privilegi i una agradable sorpresa. El
nostre agraïment a Xoan Castiñeira, gestor de la Bachstiftung en aquells
moments.
___________________________
05. "Hush!", de La Reina de les Fades, de H Purcell,
en dues versions seguides:
a) Vox Luminis;
b) Nora Fischer + Marnix Dorrestein
a) Vox Luminis;
b) Nora Fischer + Marnix Dorrestein
"The Fairy Queen" va ser un dels primers cofrets de CDs que em vaig
comprar, en la versió de sir John Eliot Gardiner i el cor Monteverdi. Purcell
és un dels meus compositors predilectes (i tot el s.XVII, en general). I. dins
d'una gran obra, com he dit abans, hi ha un moment, una "perla amagada",
on el temps es para, es dilata, els sons i els silencis s'equilibren, i es
produeix un magnetisme hipnòtic que m'atrapa. Aquest moment és
"Hush!", on se'ns demana que callem, que no despertem el silenci.
comprar, en la versió de sir John Eliot Gardiner i el cor Monteverdi. Purcell
és un dels meus compositors predilectes (i tot el s.XVII, en general). I. dins
d'una gran obra, com he dit abans, hi ha un moment, una "perla amagada",
on el temps es para, es dilata, els sons i els silencis s'equilibren, i es
produeix un magnetisme hipnòtic que m'atrapa. Aquest moment és
"Hush!", on se'ns demana que callem, que no despertem el silenci.
He demanat a la Mariona que l'escolteu
el dia que me'n vagi.
__________________________
06. Pink Floyd ("Shine on you, crazy diamond")
Filmed live on 20 October 1994 at Earls Court, London, UK.
Restored & re-edited in 2019 from the original tape masters.
Filmed live on 20 October 1994 at Earls Court, London, UK.
Restored & re-edited in 2019 from the original tape masters.
A la música de Pink Floyd hi vaig arribar a través dels discos que escoltava
el meu germà Joan. L'anomenat "rock sinfònic" m'agradava força i
s'acostava més a les meves predileccions "clàssiques". Però aquesta
cançó la vaig redescobrir no fa massa temps. Després d'una ambientació
inicial fantàstica dels teclats (Gm), entra un grandiós solo de guitarra
(02:04) que va modulant per diferents tonalitats i acaba
en un llarg silenci.
el meu germà Joan. L'anomenat "rock sinfònic" m'agradava força i
s'acostava més a les meves predileccions "clàssiques". Però aquesta
cançó la vaig redescobrir no fa massa temps. Després d'una ambientació
inicial fantàstica dels teclats (Gm), entra un grandiós solo de guitarra
(02:04) que va modulant per diferents tonalitats i acaba
en un llarg silenci.
Aleshores -03:50- comença un "toc d'atenció de tres notes (Sib2, Fa3,Sol2, Mi3)"
a la guitarra solista que et glaça la sang. Aquestes 3 notes es
van repetint i al quart toc entra la bateria, que va incrementant la tensió
van repetint i al quart toc entra la bateria, que va incrementant la tensió
que produeix aquesta harmonia sense resoldre.
Fins que, en el vuitè toc, el Mi3 es converteix en Mib3;
baixa mig to i es produiex un canvi de tonalitat alliberador.
Fins que, en el vuitè toc, el Mi3 es converteix en Mib3;
baixa mig to i es produiex un canvi de tonalitat alliberador.
Tot plegat em crea un estat hipnòtic magnífic.
_________________________
07. JS Bach - BWV4 - Duet. Versió de la Netherlands Bach Society, dirigida
per René Jacobs a la Grote Kerk Naarden (5 de novembre de 2023).
per René Jacobs a la Grote Kerk Naarden (5 de novembre de 2023).
Aquest duet és d'una de les cantates més conegudes de JS Bach (BWV4) i
aquesta és una de les versions que més m'agraden: és més àgil i
suggerent que la majoria de versions i es recolza en la veu de dos solistes
que freguen dissonàncies i cromatismes fins a eriçar l'oïda
aquesta és una de les versions que més m'agraden: és més àgil i
suggerent que la majoria de versions i es recolza en la veu de dos solistes
que freguen dissonàncies i cromatismes fins a eriçar l'oïda
(com a l'Stabat Mater, de G Pergolesi).
De fet no la vaig identificar i explorar fins que vaig començar a llegir "La
música en el castillo del cielo", de sir John Eliot Gardiner (El Acantilado/
Quaderns Crema - 2015); regal de la Mariona en el Nadal del 2016.
De fet no la vaig identificar i explorar fins que vaig començar a llegir "La
música en el castillo del cielo", de sir John Eliot Gardiner (El Acantilado/
Quaderns Crema - 2015); regal de la Mariona en el Nadal del 2016.
_______________________
08. WA Mozart - Les noces de Fígaro (final).
Dirigida per SirJohn Eliot Gardiner, i enregistrada al Queen-Elizabeth Hall,
The South Bank Centre, London.
Dirigida per SirJohn Eliot Gardiner, i enregistrada al Queen-Elizabeth Hall,
The South Bank Centre, London.
L'escena del perdó -un canvi de "mood" fantàstic entre el xivarri de l'inici
de l'escena i el conciliador cor final- crec que me la va fer descobrir la
pel.lícula "Amadeus", de Milos Forman. El monòleg d'Antonio Salieri posa
de relleu aquesta escena de perdó universal que demana el comte
d'Almaviva amb una frase musical d'una senzillesa colpidora.
de l'escena i el conciliador cor final- crec que me la va fer descobrir la
pel.lícula "Amadeus", de Milos Forman. El monòleg d'Antonio Salieri posa
de relleu aquesta escena de perdó universal que demana el comte
d'Almaviva amb una frase musical d'una senzillesa colpidora.
Aquí hi ha l'escena de la pel.lícula
en anglès: https://youtu.be/tTfiboMetpY?si=1YkAwdd44wbr9P6P;
i en castellà: https://youtu.be/v8yCDvCw61s?si=-LHi34D-2OU8bxn5
__________________________
09. Escolania de Montserrat (DAM –Jade 1974)
Benjamin Britten: A Ceremony of Carols
Felix Mendelssohn: Tres motets, op.39:
Veni Domine, Laudate Pueri/Beati Omnes, Surrexit Pastor Bonus.
Benjamin Britten: A Ceremony of Carols
Felix Mendelssohn: Tres motets, op.39:
Veni Domine, Laudate Pueri/Beati Omnes, Surrexit Pastor Bonus.
Benjamin Britten: A Ceremony of Carols
Aquestes músiques potser haurien hagut d'anar al començament d'aquest post
perquè els cinc anys d'estada a l'Escolania de Montserrat (1958 -1963) van ser
de descobertes i sorpreses musicals diaris -sense saber ni un borrall d'història
de la música ni res de les biografies dels compositors que "estrenàvem" (per a
nosaltres gairebé sempre era una primera vegada, com una estrena mundial)- i
es van convertir en el punt de partida, "la mare dels ous", de tot plegat.
Amb el pas dels mesos i dels anys, ja teníem els nostres propis gustos, les
nostres preferències i predileccions a l'hora de cantar, i tota la música que hi ha
en aquest disc m'agradava molt cantar-la: sentir els solistes ben aprop, l'arpa
(o l'orgue, allà dalt). Repetir-la als assajos era disfrutar-la cada vegada més i
cantar-la davant de gent era com un repte i un orgull a la vegada
Cada vegada que les torno a escoltar, no revisc el dia a dia a Montserrat sinó
l'emoció primegènia, la que em va eriçar la pell la primera vegada que la vaig
cantar i que encara em fa estremir ara. I ploro.
perquè els cinc anys d'estada a l'Escolania de Montserrat (1958 -1963) van ser
de descobertes i sorpreses musicals diaris -sense saber ni un borrall d'història
de la música ni res de les biografies dels compositors que "estrenàvem" (per a
nosaltres gairebé sempre era una primera vegada, com una estrena mundial)- i
es van convertir en el punt de partida, "la mare dels ous", de tot plegat.
Amb el pas dels mesos i dels anys, ja teníem els nostres propis gustos, les
nostres preferències i predileccions a l'hora de cantar, i tota la música que hi ha
en aquest disc m'agradava molt cantar-la: sentir els solistes ben aprop, l'arpa
(o l'orgue, allà dalt). Repetir-la als assajos era disfrutar-la cada vegada més i
cantar-la davant de gent era com un repte i un orgull a la vegada
Cada vegada que les torno a escoltar, no revisc el dia a dia a Montserrat sinó
l'emoció primegènia, la que em va eriçar la pell la primera vegada que la vaig
cantar i que encara em fa estremir ara. I ploro.
Felix Mendelssohn: Tres motets, op.39:
Veni Domine, Laudate Pueri/Beati Omnes, Surrexit Pastor Bonus.
Veni Domine, Laudate Pueri/Beati Omnes, Surrexit Pastor Bonus.
N'hi haurà més... espero.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada