(en construcció) Hi ha músiques (petits fragments, frases, espurnes,...) que em posen la pell de gallina, que m'emocionen molt, i que fins i tot em fan plorar. No crec que aquestes mateixes músiques provoquin sensacions semblants a tothom, ni a la gent que li agrada molt la música. El factor comú d'alguns d'aquests fragments és, molt probablement, el sentiment de fragilitat, de sons que arriben a la part més aguda del seu registre, i que es barregen, s'entrellacen, originant noves harmonies o discordàncies provocant una sensació hipnòtica de suspensió. Però també hi ha molts altres motius i factors. El meu psicòleg em va preguntar si havia esbrinat el per què d'aquesta xispa emocional i que segurament seria força aclaridor intentar saber alguna cosa més sobre el mecanisme que em produeix aquestes emocions. D'entrada, faig una llista d'alguna d'aquestes músiques: ______________________ 01. Un fragment del Magnificat - BWV243 - ("Suscepit Isra...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada